GRÀCIES

Vull donar les gràcies a Déu i a la Verge del Remei per haver pogut veure complerta una il·lusió  que tenia de poder fer alguna cosa  que m’omplís interiorment. Era poder visitar els malalts del barri.

 Quan vaig tenir els fills grans i ja no em necessitaven tan, em vaig afegir al grup de visitadors de la parròquia i m’hi vaig  trobar molt bé. Ara ha arribat el moment que ho he de deixar, ja m’he fet gran i tinc algunes mancances que m’impedeixen poder continuar.

També vull donar gràcies a tots aquells malalts i les seves famílies per haver-me obert les portes de casa seva, i per totes les atencions rebudes. Ells em varen posar molta confiança, m’explicaven els seus dolors físics , i els familiars, els problemes que tenien per poder-los cuidar. Sempre  em vaig sentir molt estimada. Moltes gràcies a tots.

Tot aquest temps m’ha servit per tenir una experiència que m’ha donat una pau i uns coneixements per veure lo que és la realitat de la vida. Tots hem d’acabar d’una manera  que necessitem a tothom.

La vida és molt bonica, però plena d’espines, i si podem fer alguna cosa per ajudar als altres, ens compensa dels problemes i entrebancs que trobem pel camí.

                                                                                                          Mª Carme Puig

NOVA EVANGELITZACIÓ

L’evangelització és el motiu fonamental de l’Església, un manament de Jesús als seus apòstols: “Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant” (Mt.28, 19).

L’evangelització demana el pressupòsit de la consciència de l’acció de Déu en la nostra vida, això és, d’una certa experiència de Déu i de seguiment de Jesucrist. És un moviment que neix d’un cor agraït, d’un que s’ha descobert fill estimat del Pare. És a partir de l’Amor que un pot fer l’anunci de la Bona Nova i comunicar la fe rebuda i l’esperança cristiana.

Un bon anunci ha de passar per la paraula, una paraula breu, si es vol, concisa i alegra, que doni a conèixer que, en Jesús, Déu ha visitat la humanitat. La persona evangelitzada serà acollida dins l’Església per la comunitat cristiana; i ella, com a mare, l’ajudarà a consolidar l’opció per Jesucrist.

L’expressió “nova evangelització” fa referència, doncs, a un tornar als orígens de la Pentecosta. Necessitem la força de l’Esperit Sant per poder evangelitzar els homes i les dones d’avui amb un nou ardor, amb nous mètodes i nous llenguatges.

Cal portar l’Evangeli també a països que havien estat molt cristians. Europa exportava missioners i avui són les terres missionades les que ens els envien a nosaltres.

Tots els creients hem d’assumir els nous escenaris culturals i, sense pretendre canviar el missatge, que sempre és el mateix, fer l’esforç d’una nova adaptació, “per guanyar-ne tants com es pugui”, com ens diu Sant Pau, i seguir el consell de Maria: “feu tot allò que Ell us digui”.

EL SI NO FOS

EL SI NO FOS

Si no fos perquè tinc reuma

i el bronquitis amb fa tossir,

i que em passo moltes hores

desperta quan vull dormir.

Si camino un xic de pressa,

l’asma, ja se’m fa present,

els  ronyons cansats es queden,

i em constipo,si fa vent.

Si no fos que les sabates

m’estrenyen per tots cantons,

i quan l’hivern s’apropa,

m’omplo de penellons.

No puc menjar el que voldria,

en beure no hi puc pensar,

després de l’última malaltia,

en vaig deixar de fumar.

Tenia, quan era jove,

més força que un camell,

ara  només si refresca,

ja se m’arruga la pell.

                    Si no fos que el cor se’m cansa

perquè està ja molt gastat,

serà que en arribar a la vellesa,

sols es viu apedaçat?

De cafè no en puc prendre gaire

tinc molt  compte en el menjar,

si no fos que tinc tants mals

millor tot podria anar.

Si no fos que porto ulleres

perquè hi veig molt malament,

i dentadura postissa

perquè  m’han caigut les dents.

Tot el que jo us explico

em fa viure sens repòs,

altre cosa jo seria

si no fos , el si no fos.

                           ANGELINA