NOVA EVANGELITZACIÓ

L’evangelització és el motiu fonamental de l’Església, un manament de Jesús als seus apòstols: “Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant” (Mt.28, 19).

L’evangelització demana el pressupòsit de la consciència de l’acció de Déu en la nostra vida, això és, d’una certa experiència de Déu i de seguiment de Jesucrist. És un moviment que neix d’un cor agraït, d’un que s’ha descobert fill estimat del Pare. És a partir de l’Amor que un pot fer l’anunci de la Bona Nova i comunicar la fe rebuda i l’esperança cristiana.

Un bon anunci ha de passar per la paraula, una paraula breu, si es vol, concisa i alegra, que doni a conèixer que, en Jesús, Déu ha visitat la humanitat. La persona evangelitzada serà acollida dins l’Església per la comunitat cristiana; i ella, com a mare, l’ajudarà a consolidar l’opció per Jesucrist.

L’expressió “nova evangelització” fa referència, doncs, a un tornar als orígens de la Pentecosta. Necessitem la força de l’Esperit Sant per poder evangelitzar els homes i les dones d’avui amb un nou ardor, amb nous mètodes i nous llenguatges.

Cal portar l’Evangeli també a països que havien estat molt cristians. Europa exportava missioners i avui són les terres missionades les que ens els envien a nosaltres.

Tots els creients hem d’assumir els nous escenaris culturals i, sense pretendre canviar el missatge, que sempre és el mateix, fer l’esforç d’una nova adaptació, “per guanyar-ne tants com es pugui”, com ens diu Sant Pau, i seguir el consell de Maria: “feu tot allò que Ell us digui”.