Ja fa temps, un
home va castigar a la seva filla de quatre anys, per malbaratar un rotlle de
paper d’embolicar de color daurat. A casa, els diners eren escassos i el pare
va esclatar fet una fúria quan va veure la seva filla mirant d’embolicar una
capsa.
Malgrat tot, la
nena el matí següent li va portar el regal al pare.
AIXÒ ÉS PER A TU, PARE, JO T’ESTIMO MOLT.
Ell es va sentir
avergonyit de la reacció furiosa de la nit abans, però va tornar a esclatar quan
va veure que la caixa estava buida. L’home va tornar a cridar a la seva filla,
tot dient-li:
Que no saps que
quan se li dóna un regal a algú, se suposa que hi ha d’haver alguna cosa dins
la caixa?
La menuda és va
posar molt trista, amb llàgrimes als ulls li va dir:
Oh pare, no està
buida! Jo hi he posat molts petons dintre la capsa.
El pare es volia
fondre en aquell moment. Va estrènyer la seva filla entre els seus braços i li
va demanar que el perdonés.
No cal dir que
l’home va guardar aquesta capsa prop del seu llit durant molts anys i sempre
que se sentia abatut, agafava de la capseta un petó imaginari i recordava
l’amor que la seva filla hi havia posat dins.
REFLEXIÓ: D’una manera semblant al fer-nos grans potser
no fem tants petons com de menuts, igual poques vegades diem: T’ESTIMO, ho
tenim tot massa ben guardat. Procurem obrir ben sovint d’aquella capseta que
potser un dia vam guardar. A tots en fan falta sentir mostres d’estimació.
Exterioritzem els sentiments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.