Festa de l’Epifania, anomenada, més popularment,
«Dia dels Reis», i lligada a tot un festival de regals i cavalcades. Hom ha
escrit: «A partir d’una certa edat les coses que demanaríem als Reis ja no
te les poden portar, perquè no caben en paquets i no es troben a les botigues.
El temps no s’atura ni va cap enrere, els que marxen ja no tornen, el que ha
passat no s’esborra».
Què porten avui els Mags? Una pregunta, amb una
Bona Nova: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com
s’aixecava la seva estrella i venim a adorar-lo».
Com reacciona Jerusalem? Amb sobresalt, amb
inquietud profunda. Primer el poder polític. Herodes. El poder polític no adora
altra cosa que el poder pel poder. Per això la primera determinació d’Herodes
serà suprimir aquest nou rei.
Després el poder religiós. Els sacerdots i
lletrats. El poder religiós no adora cap altre poder fora del seu. El poder
religiós és només i únicament servei, altrament és un poder demoníac. Per això
quan arribi el moment àlgid de la seva manifestació, aquest rei el clavaran en
una creu. I buscaran d’arrencar fins i tot el rètol de la creu que manà
penjar-hi el governador romà.
Diu sant Bernat: «No és estrany que Herodes
es contorbi, que se sobresalti, imaginant un successor. L’estrany és que se
sobresalti amb ell Jerusalem, la ciutat de Déu, que és visió de pau».
El poder es troba bé instal·lat en el poder. No
vol que el pertorbin en els seus somnis de més poder, de més seguretat. El
temps, de vegades, sí que sembla aturar-se, i tornen temps passats, i l’home
continua tenint somnis. El poder polític no vol que el molestin en el seu camí,
a la conquesta d’un poder més absolut. El poder religiós no necessita, no vol
que torni el Messies. I jo em pregunto: quin serà l’esperit amb el qual el
poder religiós diu cada dia: «Pare nostre, vingui a nosaltres el vostre
Regne»?
El poder polític i el poder religiós només poden
portar més crisi. Com la que està patint aquesta societat, o patirà més fort
encara. On uns tenen i busquen cada dia més diners, més poder, i els altres
recullen més pobresa i desemparament.
Aquesta societat difícilment pot acceptar el
regal dels Mags. Difícilment pot acceptar la Bona Novaque porten: «Hem
vist com s’aixecava la seva estrella, i venim a adorar-lo».
L’home actual cada dia s’atrofia més per
descobrir Déu. Es fa «incapaç de Déu». Quan només busca o es coneix l’amor sota
formes degenerades, quan la vida està moguda exclusivament per interessos
egoistes de benefici o guany, quelcom s’asseca en el cor. Són molts, avui, els
qui han envellit prematurament, endurits per dins, sense capacitat d’obrir-se a
Déu per cap escletxa de la seva existència, caminant per la vida sense la
companyia interior de ningú. Aquest «enduriment interior» és el perill més gran
per a l’home modern. És aleshores que l’home deixa d’aixecar les seves mans cap
a l’estrella. L’home es fa incapaç per adorar, estimar, venerar.
Aquesta incapacitat per adorar Déu s’apodera
també de molts creients que només busquen un «Déu útil». Només els interessa un
Déu que serveixi als seus projectes privats o als seus programes sociopolítics,
o als seus interessos religiosos personals.
Però avui, no tan sols és anunciat i manifestat
el Messies, sinó que amb Ell ens ve un altre regal afegit: a la nostra casa s’hi
afegeixen els gentils, els estranys, els llunyans. Amb el Messies ve la
invitació per a tots els pobles. Amb aquest programa no hi comptaven
els sacerdots i lletrats. Un Messies universal, sense fronteres és incòmode. Ho
va ser llavors i ho continua sent ara. Ens treu nivells de seguretat, de
tranquil·litat. Però hauríem de saber que el mateix Crist porta el programa
perquè la cosa funcioni: Ell mateix és reconciliació, unitat. Sense
aquesta, l’ordinador no funciona.
La festa d’Epifania és sobretot una invitació a
crear xarxes, xarxes de solidaritat, d’organització social i econòmica justa.
Invitació a posar en joc el cor i la imaginació per contribuir a dissenyar un
món nou. En cas contrari perdrem l’estrella. I no arribarem a trobar el
Salvador, que vol manifestar-se a tots els pobles.
Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Poblet, 6 gener 2012
