La temptació apareix sovint sota forma d'excuses i reclams, com si haguessin de donar-se innombrables condicions perquè sigui possible l'alegria. Això sol succeir perquè «la societat tecnològica ha aconseguit multiplicar les ocasiones de plaer, però troba molt difícil engendrar l'alegria». Puc dir que els goigs més bells i espontanis que he vist en els meus anys de vida són els de persones molt pobres que tenen poc a què aferrar-se. També recordo la genuïna alegria d'aquells que, fins i tot enmig de grans compromisos professionals, han sabut conservar un cor creient, desprès i senzill. De maneres variades, aquestes alegries beuen a la font de l'amor sempre més gran de Déu que se'ns va manifestar en Jesucrist. No em cansaré de repetir aquelles paraules de Benet XVI que ens porten al centre de l'Evangeli: «No s’esdevé cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la
trobada amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva».
Només gràcies a aquesta trobada —o retrobament— amb l'amor de Déu, que es converteix en feliç amistat, som rescatats de la nostra consciència aïllada i de l'autorreferencialitat. Arribem a ser plenament humans quan som més que humans, quan li permetem a Déu que ens porti més enllà de nosaltres mateixos per a aconseguir el nostre ser més veritable. Allí hi ha la font de l'acció evangelitzadora. Perquè, si algú ha acollit aquest amor que li torna el sentit de la vida, com pot contenir el desig de comunicar-lo a d’altres?
Papa FRANCESC, Evangelii Gaudium n 7 i 8
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.