Festa de l'Epifania

Festa de l’Epifania, anomenada, més popularment, «Dia dels Reis», i lligada a tot un festival de regals i cavalcades. Hom ha escrit: «A partir d’una certa edat les coses que demanaríem als Reis ja no te les poden portar, perquè no caben en paquets i no es troben a les botigues. El temps no s’atura ni va cap enrere, els que marxen ja no tornen, el que ha passat no s’esborra».

Què porten avui els Mags? Una pregunta, amb una Bona Nova: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a adorar-lo».

Com reacciona Jerusalem? Amb sobresalt, amb inquietud profunda. Primer el poder polític. Herodes. El poder polític no adora altra cosa que el poder pel poder. Per això la primera determinació d’Herodes serà suprimir aquest nou rei.

Després el poder religiós. Els sacerdots i lletrats. El poder religiós no adora cap altre poder fora del seu. El poder religiós és només i únicament servei, altrament és un poder demoníac. Per això quan arribi el moment àlgid de la seva manifestació, aquest rei el clavaran en una creu. I buscaran d’arrencar fins i tot el rètol de la creu que manà penjar-hi el governador romà.

Diu sant Bernat: «No és estrany que Herodes es contorbi, que se sobresalti, imaginant un successor. L’estrany és que se sobresalti amb ell Jerusalem, la ciutat de Déu, que és visió de pau».

El poder es troba bé instal·lat en el poder. No vol que el pertorbin en els seus somnis de més poder, de més seguretat. El temps, de vegades, sí que sembla aturar-se, i tornen temps passats, i l’home continua tenint somnis. El poder polític no vol que el molestin en el seu camí, a la conquesta d’un poder més absolut. El poder religiós no necessita, no vol que torni el Messies. I jo em pregunto: quin serà l’esperit amb el qual el poder religiós diu cada dia: «Pare nostre, vingui a nosaltres el vostre Regne»?

El poder polític i el poder religiós només poden portar més crisi. Com la que està patint aquesta societat, o patirà més fort encara. On uns tenen i busquen cada dia més diners, més poder, i els altres recullen més pobresa i desemparament.

Aquesta societat difícilment pot acceptar el regal dels Mags. Difícilment pot acceptar la Bona Novaque porten: «Hem vist com s’aixecava la seva estrella, i venim a adorar-lo».

L’home actual cada dia s’atrofia més per descobrir Déu. Es fa «incapaç de Déu». Quan només busca o es coneix l’amor sota formes degenerades, quan la vida està moguda exclusivament per interessos egoistes de benefici o guany, quelcom s’asseca en el cor. Són molts, avui, els qui han envellit prematurament, endurits per dins, sense capacitat d’obrir-se a Déu per cap escletxa de la seva existència, caminant per la vida sense la companyia interior de ningú. Aquest «enduriment interior» és el perill més gran per a l’home modern. És aleshores que l’home deixa d’aixecar les seves mans cap a l’estrella. L’home es fa incapaç per adorar, estimar, venerar.

Aquesta incapacitat per adorar Déu s’apodera també de molts creients que només busquen un «Déu útil». Només els interessa un Déu que serveixi als seus projectes privats o als seus programes sociopolítics, o als seus interessos religiosos personals.

Però avui, no tan sols és anunciat i manifestat el Messies, sinó que amb Ell ens ve un altre regal afegit: a la nostra casa s’hi afegeixen els gentils, els estranys, els llunyans. Amb el Messies ve la invitació per a tots els pobles. Amb aquest programa no hi comptaven els sacerdots i lletrats. Un Messies universal, sense fronteres és incòmode. Ho va ser llavors i ho continua sent ara. Ens treu nivells de seguretat, de tranquil·litat. Però hauríem de saber que el mateix Crist porta el programa perquè la cosa funcioni: Ell mateix és reconciliació, unitat. Sense aquesta, l’ordinador no funciona.

La festa d’Epifania és sobretot una invitació a crear xarxes, xarxes de solidaritat, d’organització social i econòmica justa. Invitació a posar en joc el cor i la imaginació per contribuir a dissenyar un món nou. En cas contrari perdrem l’estrella. I no arribarem a trobar el Salvador, que vol manifestar-se a tots els pobles.

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet

Poblet, 6 gener 2012