És
clar que hi ha novetat a cal fuster. Tots sabem qui és ell, qui és
Maria i quina és la «casa». És més, no n’han tingut de casa, no els han
deixat entrar enlloc, perquè la casa que els ha acollit és molt petita i
humil: una establia. Sembla quasi impossible que aquest escenari hagi
de rebre la notícia més transcendent de la història de la humanitat i
que els profetes ja havien predit: Déu demana permís per estar entre
nosaltres i cerca acolliment. Déu, que és amor, sols ha trobat una
establia.
Quan
es complica tant l’arribada de refugiats a les nostres terres —és el
mateix Jesús que està demanant ser acollit— i la desconfiança creix per
tot arreu, hem d’obrir el cor a la novetat d’una nova forma d’acollir.
El «refugi» ha estat una cova convertida en establia, lloc de la
presència de Déu, espai confortable perquè els exclosos puguin entendre
que recuperaran la dignitat que han perdut o els ha estat negada. Quan a
l’Església vivim la senzillesa d’un acolliment fet amb el cor, ens
convertim espontàniament en bona notícia, en alegria per a tot el poble.
L’experiència
de cada dia ens ho mostra: com Jesús, una Església marginal enmig del
poble, una Església petita comunitat vulnerable, una Església que viu
sempre en una situació de provisionalitat, també marcada per l’actitud
de pobresa i la necessitat del compartir. Com una establia, ja que
aquesta no és mai un lloc definitiu. És el que estem reflexionant i
pregant en aquest Advent que ens ha d’introduir a celebrar Nadal.
Anem-hi sent i fent una Església que ha cregut en la novetat de cal
fuster.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona
Administrador apostòlic de Mallorca
Bisbe auxiliar de Barcelona
Administrador apostòlic de Mallorca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.