GRÀCIES

Vull donar les gràcies a Déu i a la Verge del Remei per haver pogut veure complerta una il·lusió  que tenia de poder fer alguna cosa  que m’omplís interiorment. Era poder visitar els malalts del barri.

 Quan vaig tenir els fills grans i ja no em necessitaven tan, em vaig afegir al grup de visitadors de la parròquia i m’hi vaig  trobar molt bé. Ara ha arribat el moment que ho he de deixar, ja m’he fet gran i tinc algunes mancances que m’impedeixen poder continuar.

També vull donar gràcies a tots aquells malalts i les seves famílies per haver-me obert les portes de casa seva, i per totes les atencions rebudes. Ells em varen posar molta confiança, m’explicaven els seus dolors físics , i els familiars, els problemes que tenien per poder-los cuidar. Sempre  em vaig sentir molt estimada. Moltes gràcies a tots.

Tot aquest temps m’ha servit per tenir una experiència que m’ha donat una pau i uns coneixements per veure lo que és la realitat de la vida. Tots hem d’acabar d’una manera  que necessitem a tothom.

La vida és molt bonica, però plena d’espines, i si podem fer alguna cosa per ajudar als altres, ens compensa dels problemes i entrebancs que trobem pel camí.

                                                                                                          Mª Carme Puig